Universitat d'Alacant

Dècimocuarta edició dels col·loquis de Física amb "James Clerk Maxwell. L'home que va canviar el món per sempre" impartit pel Catedràtic Augusto Beléndez Vázquez, del departament de Física, Enginyeria i Teoria del Senyal i de l'Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i a la Tecnologia de la Universitat d'Alacant.

Aquest col·loqui està obert al públic en general i especialment als alumnes del Grau en Física de la UA.

El col·loqui tindrà lloc el dijous 3 de maig, a les 11:30 hores, en la Sala de Juntes en la Fase 2 de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant

Dècimotercera edició dels col·loquis de Física amb "Presentació de la matèria vibroacústica (optativa de 4º curs en el Grau de Física" impartit pel Catedràtic Jaime Ramis Soriano, del departament de Física, Enginyeria i Teoria del Senyal i de l'Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i a la Tecnologia de la Universitat d'Alacant.

Aquest col·loqui està obert al públic en general i especialment als alumnes del Grau en Física de la UA.

El col·loqui tindrà lloc el dimecres 18 d'abril, a les 12:00 hores, en l'Aula CI/0002 en la Fase 2 de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant

Aquest esdeveniment tindrà lloc els dies 20 i 22 d'abril, realitzant-se colaborativamente entre l'observatori de Madrid i NUSGREM. Són dues sessions d'observació acompanyades de xarrades sobre òptica i astrofísica, amb algunes demostracions experimentals.

Des de la delegació d'estudiants de ciències de la UA, en col·laboració amb la delegació de NUSGREM de la universitat, estem preparant una eixida per al dia 21, a les 12:00 de la parada de busos de la universitat i tornaríem el diumenge 22 a les 17:00 (eixida des de la UAM). Les activitats són les citades jornades d'observació i xarrades, que tindrien lloc entre les 19 i les 22 hores dels dies 20 i 21 d'abril. El matí del diumenge 22 realitzaríem una visita al museu nacional de ciències naturals a Madrid.

Aquest esdeveniment està obert al públic general, falta per determinar el nombre de places per a estudiants en l'autobús que estem preparant, però es podria apuntar qualsevol estudiant de la facultat de ciències que estiguera interessat, encara que pensem que és d'especial interès per a estudiants del grau de física.
Per a més informació contactar amb la delegació d'estudiants de la UA.

Segueix en marxa Física en les ones, el programa de radi realitzat per alumnes del nostre grau de Física. Pots accedir a escoltar-los des dels següents enllaços:

2º Programa
3º Programa
4º Programa
5º Programa

6º Programa

(article pubicat en la web de la UA)

Investigadors de la UA descobreixen que les lleis de la relativitat d’Einstein són les que determinen les distàncies a què les forces entre dos materials comencen a actuar

Aquests efectes són fonamentals per a entendre de forma quantitativa la formació de les unions moleculars entre àtoms

Alacant. Divendres, 2 de març de 2018

Un equip liderat pels investigadors del Departament de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant, María José Caturla i Carlos Untiedt, desentranya els mecanismes pels quals dos objectes se senten l’un a l’altre abans de “tocar-se”, i com és el contacte entre els primers àtoms dels dos materials. Aquesta troballa, que demostra la importància que tenen els efectes relativistes en la interacció de llarg abast entre objectes, ha sigut publicat en dos articles de la revista insígnia de la Societat Americana de Física, la Physical Review Letters.

En aquest sentit, els científics han descobert que les lleis de la relativitat d’Albert Einstein són les que determinen les distàncies a què les forces entre els objectes comencen a actuar. “És sorprenent veure la influència que té la relativitat especial d’Einstein en una cosa tan propera com és el procés pel qual dos objectes es toquen. Hem demostrat que a causa d’aquest efecte els elements més pesants, com l’or, exerceixen forces sobre d’altres a més llarga distància del que esperaríem si no fóra per la relativitat especial”, explica el director de Departament Física Aplicada de la UA, Carlos Untiedt.

Aquestes forces són molt importants per a entendre diferents processos que es produeixen al nostre voltant com les reaccions químiques o la fricció per la qual cosa, afig l’investigador de la UA, “aquests efectes serien fonamentals per a entendre de forma quantitativa la formació de les unions moleculars entre àtoms”.

Com apunten des del Departament de Física Aplicada de la UA, “la teoria de la relativitat especial d’Einstein és útil per a planejar viatges per l’espai, sinó que fa també un paper important en tasques quotidianes i permet, per exemple, que el sistema GPS puga calcular amb precisió una posició”. “Més encara –subscriu Untiedt– la relativitat d’Einstein és rellevant en fenòmens a escala còsmica o global, i també és cabdal a l’hora d’entendre algunes propietats de la matèria a escala microscòpica: segons avancem en la taula periòdica cap a materials més pesants, els electrons es mouen al voltant del nucli cada vegada més ràpidament, i aconsegueixen unes velocitats a les quals els efectes relativistes no poden ser menyspreats”.

Aquest és el cas de l’or, que té una estructura electrònica semblant a la plata i el coure, però una massa atòmica considerablement més gran. “Els efectes relativistes són, per tant, més grans en l’or i determinen moltes de les propietats que té ja que en canviar les propietats electròniques d’aquest metall, la relativitat afecta, entre altres coses, la manera com s’enllacen els seus àtoms”, afirma l’investigador de la UA.

“En el nostre treball, afig, mostrem com la relativitat afecta la manera com dos elèctrodes d’or entren en contacte. Per a això, mesurem la distància a què l’últim àtom d’un elèctrode metàl·lic és atret per un segon elèctrode que s’hi aproxima”.

Gràcies als experiments desenvolupats, els investigadors han trobat que en el cas de l’or, els elèctrodes interaccionen a distàncies molt més llunyanes del que ocorre per a la plata o el coure. “Amb l’ajuda de simulacions teòriques, es demostra com l’atracció entre àtoms d’or a llargues distàncies prové principalment de contribucions relativistes. En definitiva, apunta Carlos Untiedt des de la Universitat d’Alacant, es mostra la influència dels efectes relativistes en les propietats mecàniques dels metalls a escala microscòpica”.

Referències:

“Influence of Relativistic Effects on the Contact Formation of Transition Metals”, M. R. Calvo, C. Sabater, W. Dednam, E. B. Lombardi, M. J. Caturla, C. Untiedt. Physical Review Letters, 2018.

“Role of first-neighbor geometry in the electronic and mechanical properties of atomic contacts”, C. Sabater, W. Dednam, M. R. Calvo, M. A. Fernández, C. Untiedt, M. J. Caturla. Physical Review B, 2018.

Peu de foto: Imatge de l’acostament d’àtoms en or en una simulació feta per investigadors de la UA.

L'article ha tingut una àmplia difusió en mitjans nacionals, estrangers i locals, com els citats a continuació:

Diaris digitals nacionals

Diario Público, España: http://www.publico.es/ciencias/desentranan-objetos-sienten-tocarse.html

La Vanguardia, España:

http://www.lavanguardia.com/vida/20180302/441187567385/desentranan-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse.html

El Periódico, España:

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180302/desentranan-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse-6662136

Diario Vasco, España:

http://www.diariovasco.com/agencias/201803/02/desentranian-objetos-sienten-otro-1147389.html

La sexta:

http://www.lasexta.com/tecnologia-tecnoxplora/sinc/efectos-relativistas-cuando-dos-objetos-tocan_201803095aa2840a0cf23f53ffc159b6.html

Agencia Sinc, la ciencia es noticia:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Efectos-relativistas-cuando-dos-objetos-se-tocan

ZappingNews:

http://zappingnews.net/efectos-relativistas-cuando-dos-objetos-tocan/

Menéame:

https://www.meneame.net/m/ciencia/efectos-relativistas-cuando-dos-objetos-tocan

Diaris digitals estrangers

Agencia Prensa Latina, Cuba:

http://www.prensa-latina.cu/index.php?o=rn&id=157046&SEO=explican-el-fenomeno-del-contacto-entre-los-primeros-atomos

Bohemia, Cuba:

http://bohemia.cu/ciencia/2018/03/por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse/

Globovisión, Venezuela

http://globovision.com/article/descubren-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse

Caribazo, Venezuela:

http://www.diariocaribazo.net/noticia.php?id=34060#.WqAhG-huZPZ

Crónica Digital, Chile:

https://www.cronicadigital.cl/2018/03/03/explican-el-fenomeno-del-contacto-entre-los-primeros-atomos/

El País, Uruguay:

https://www.elpais.com.uy/vida-actual/desentranan-objetos-sienten-tocarse.html

Telemetro, Panamá:

http://www.telemetro.com/actualidad/ciencia/Desentranan-objetos-sienten-tocarse_0_1113789175.html

THN, Honduras:

http://tnh.gob.hn/descubren-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse/

ArepaHerald, Venezuela:

http://arepaherald.com/tecnologia/descubren-dos-objetos-se-sienten-uno-al-tocarse/

Diaris digitals de la Comunitat Valenciana

Diari Informació:

http://www.diarioinformacion.com//universidad/2018/03/11/sienten-objetos-tocarse/1997018.html

Agencia EFE, edición Comunidad Valenciana:

https://www.efe.com/efe/comunitat-valenciana/reportajes/desentranan-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse/50000901-3540567

Valencia Plaza:

https://valenciaplaza.com/desentranan-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse

AlicanteNews:

http://alicantenews.es/2018/economia/tecnologia/investigadores-de-la-ua-descubren-que-las-leyes-de-la-relatividad-de-einstein-son-las-que-determinan-las-distancias-a-las-que-las-fuerzas-entre-dos-materiales-empiezan-a-actuar/

Elchenews:

http://elchenews.es/economia/tecnologia/se-sienten-los-objetos-antes-de-tocarse/

Estem d'Enhorabona en el departament. Dos articles que han eixit en un mateix dia analitzant la forma en la qual es forma el contacte entre dos materials. Entre altres coses l'equip del departament ha demostrat la importància que tenen efectes relativistes en la interacció a llarg abast entre dos objectes, tema central de l'article publicat en el Phys. Rev. Lett.
--------------------------------------------------------
Adjuntem la ressenya escrita per la nostra companya Reyes Calvo:

La teoria de la relativitat especial d'Einstein no solament és útil per a planejar viatges per l'espai, sinó que juga també un paper important en tasques quotidianes i permet, per exemple, al sistema GPS calcular amb precisió la nostra posició. Més encara, la relativitat d'Einstien no és només rellevant en fenòmens a escala còsmica o global, sinó que és crucial a l'hora d'entendre certes propietats de la matèria a escala microscòpica: conforme avancem en la taula periòdica cap a materials més pesats, els electrons es mouen al voltant del nucli cada vegada més ràpid, aconseguint velocitats a les quals els efectes relativistes no poden ser menyspreats. Est és el cas de l'or, que té una estructura electrònica similar a la plata i el coure, però una massa atòmica considerablement major. Els efectes relativistes són, per tant, majors en l'or i determinen moltes de les seues propietats. En canviar les propietats electròniques d'aquest metall, la relativitat afecta, entre altres coses, a la manera en què s'enllacen els seus àtoms. En el nostre treball, vam mostrar com la relativitat afecta a la manera en què dos elèctrodes d'or entren en contacte. Per a açò, mesurem la distància a la qual l'últim àtom d'un elèctrode metàl·lic és atret per un segon elèctrode que s'aproxima a ell. En els nostres experiments, trobem que en el cas de l'or, els elèctrodes interaccionen un ordre de magnitud més lluny del que ocorre per a la plata o el coure. Amb ajuda de simulacions teòriques, vam demostrar com l'atracció entre àtoms d'or a llargues distàncies prové principalment de contribucions relativistes. El nostre treball mostra la influència dels efectes relativistes en la propietats mecàniques dels metalls a escala microscòpica.

A partir de matí tindrà lloc el Ple Nacional Ordinari de l'Associació Nacional d'Estudiants de Ciències Físiques (NUSGREM) corresponent al primer semestre de 2018. Aquest ple tindrà Madrid, sent la Universitat Autònoma de Madrid la calme organitzadora del mateix. Les dates corresponents al ple seran els dies 23, 24 i 25 de Febrer.

Dècimosegunda edició dels col·loquis de Física amb "Electrònica Orgànica i OLEDs: Nous mecanismes per a l'emissió de llum" impartit pel Professor Titular Juan Carlos Sancho-García, del departament de Química Física de la Universitat d'Alacant.

Aquest col·loqui està obert al públic en general i especialment als alumnes del Grau en Física de la UA.

El col·loqui tindrà lloc el dimecres 7 de març, a les 13:30 hores, en l'Aula CI/0003 en la Fase 2 de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant