Universitat d'Alacant

Impartit per: Ignacio Negueruela Díez

Data i hora: Dilluns, 17 de desembre de 2018, 15:00h

Lloc: Sala Polivalent del Departament de Física Aplicada de la Facultat de ciències Fase 2 (2º Planta)

Abstract:

Durant els últims cinc anys s'han produït espectaculars avanços en l'astrofísica observacional. L'estudi de les supernoves ha aconseguit maduresa i la detecció d'ones gravitatòries causades per la fusió d'un sistema binari amb dos forats negres o dos estels de neutrons és un avanç fonamental de la Ciència. Ara que tenim la seguretat que aquests sistemes existeixen, cal preguntar-se com es formen. Existeixen molts models que intenten explicar-los usant el que sabem sobre l'evolució d'estels massius, però els costa molt reproduir el nombre adequat de sistemes adequats. Hi ha massa incerteses en el nostre coneixement de la vida dels estels massius, que s'assembla a un puzle desmuntat al que li falten peces. La nostra recerca intenta proporcionar una visió nova i diferent al problema, trobant el lloc dels elements mitjançant l'observació de grans mostres d'estels massius i la determinació dels seus paràmetres astrofísics. D'aquesta manera, construïm el paisatge observacional en el qual els creadors de models han d'encaixar les seues propostes.

Dissetena edició dels col·loquis de Física amb "Dinàmica no lineal, teoria del caos i sistemes complexos: una perspectiva històrica" impartit per Miguel A. F. Sanjuán, catedràtic del Departament de Física de la Universitat Rei Juan Carlos.

Aquest col·loqui està obert al públic en general i especialment als alumnes del Grau en Física de la UA.

El col·loqui tindrà lloc el dimarts 23 d'octubre, a les 16:00 hores, en la Sala de Juntes en la Fase 2 de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant

Setzena edició dels col·loquis de Física amb "El poder de l'oceà en la variabilitat del clima. Un servei a la societat" impartit per Belén Rodríguez-Fonseca, Professora Titular del Departament de Físiques de la Universitat Complutense de Madrid.

Aquest col·loqui està obert al públic en general i especialment als alumnes del Grau en Física de la UA.

El col·loqui tindrà lloc el dimecres 16 de maig, a les 12:45 hores, en la Sala de Juntes en la Fase 2 de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant

Impartit per: Miguel Nebot Gómez

Data i hora: Dimarts, 8 de maig de 2018 a les 13:30h

Lloc: sala polivalent del Departament de Física Aplicada de la Facultat de Ciències fase 2 (2a Planta)

Abstract:

A fundamental asymmetry between Matter and Antimatter is one necessary ingredient that shapes our Universe... and allows our own existence. After reviewing the arisal of such an asymmetry in our current understanding of the strong, weak and electromagnetic interactions, we will focus on systems of neutral mesons. We will show why neutral meson systems are a privileged playground to test such fundamental concepts, and how pairs of entangled neutral mesons are unique in that respect. Since Matter-Antimatter asymmetry (CP) and Time Reversal (T) are intimately related through the "CPT theorem", we will show how violations of Time Reversal are experimentally established without regard to Matter-Antimatter asymmetry, and how best existing limits on violations of CPT are obtained.

Quinzena edició dels col·loquis de física amb "Asterosismologia: una finestra a l'interior dels estels" impartit per Aldo Serenelli, de l'Institut de Ciències Espacials (CSIC-IEEC).

Aquest col·loqui està obert al públic en general i especialment als alumnes del Grau en Física de la UA.

El col·loqui tindrà lloc el divendres 11 de maig, a les 11:30 hores, en la Sala de Juntes en la Fase 2 de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant

Cartorzena edició dels col·loquis de física amb "James Clerk Maxwell. L'home que va canviar el món per sempre" impartit pel catedràtic Augusto Beléndez Vázquez, del Departament de Física, Enginyeria i Teoria del Senyal i de l'Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i a la Tecnologia de la Universitat d'Alacant.

Aquest col·loqui està obert al públic en general i especialment als alumnes del Grau en Física de la UA.

El col·loqui tindrà lloc el dijous 3 de maig, a les 11:30 hores, en la Sala de Juntes en la Fase 2 de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant

Segueix en marxa "Física en les ones", el programa de ràdio realitzat per alumnes del nostre grau de Física. Pots sentir-los accedint als enllaços següents:

2n programa
3r programa
4t programa
5è programa

6è programa

(article pubicat en la web de la UA)

Investigadors de la UA descobreixen que les lleis de la relativitat d’Einstein són les que determinen les distàncies a què les forces entre dos materials comencen a actuar

Aquests efectes són fonamentals per a entendre de forma quantitativa la formació de les unions moleculars entre àtoms

Alacant. Divendres, 2 de març de 2018

Un equip liderat pels investigadors del Departament de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant, María José Caturla i Carlos Untiedt, desentranya els mecanismes pels quals dos objectes se senten l’un a l’altre abans de “tocar-se”, i com és el contacte entre els primers àtoms dels dos materials. Aquesta troballa, que demostra la importància que tenen els efectes relativistes en la interacció de llarg abast entre objectes, ha sigut publicada en dos articles de la revista insígnia de la Societat Americana de Física, la Physical Review Letters.

En aquest sentit, els científics han descobert que les lleis de la relativitat d’Albert Einstein són les que determinen les distàncies a què les forces entre els objectes comencen a actuar. “És sorprenent veure la influència que té la relativitat especial d’Einstein en una cosa tan propera com és el procés pel qual dos objectes es toquen. Hem demostrat que a causa d’aquest efecte els elements més pesants, com l’or, exerceixen forces sobre d’altres a més llarga distància del que esperaríem si no fóra per la relativitat especial”, explica el director de Departament Física Aplicada de la UA, Carlos Untiedt.

Aquestes forces són molt importants per a entendre diferents processos que es produeixen al nostre voltant, com les reaccions químiques o la fricció, per la qual cosa, afig l’investigador de la UA, “aquests efectes serien fonamentals per a entendre de forma quantitativa la formació de les unions moleculars entre àtoms”.

Com afirmen des del Departament de Física Aplicada de la UA, “la teoria de la relativitat especial d’Einstein és útil per a planejar viatges per l’espai, i també fa un paper important en tasques quotidianes i permet, per exemple, que el sistema GPS puga calcular amb precisió una posició”. “Més encara –subscriu Untiedt– la relativitat d’Einstein és rellevant en fenòmens a escala còsmica o global, i també és cabdal a l’hora d’entendre algunes propietats de la matèria a escala microscòpica: segons avancem en la taula periòdica cap a materials més pesants, els electrons es mouen al voltant del nucli cada vegada més ràpidament, i assoleixen unes velocitats a les quals els efectes relativistes no poden ser negligits”.

Aquest és el cas de l’or, que té una estructura electrònica semblant a la plata i el coure, però una massa atòmica considerablement més gran. “Els efectes relativistes són, per tant, més grans en l’or i determinen moltes de les propietats que té ja que en canviar les propietats electròniques d’aquest metall, la relativitat afecta, entre altres coses, la manera com s’enllacen els seus àtoms”, afirma l’investigador de la UA.

“En el nostre treball, afig, mostrem com la relativitat afecta la manera com dos elèctrodes d’or entren en contacte. Per a això, mesurem la distància a què l’últim àtom d’un elèctrode metàl·lic és atret per un segon elèctrode que s’hi aproxima”.

Gràcies als experiments desenvolupats, els investigadors han trobat que en el cas de l’or, els elèctrodes interaccionen a distàncies molt més llunyanes del que ocorre per a la plata o el coure. “Amb l’ajuda de simulacions teòriques, es demostra que l’atracció entre àtoms d’or a llargues distàncies prové principalment de contribucions relativistes. En definitiva, indica Carlos Untiedt des de la Universitat d’Alacant, es mostra la influència dels efectes relativistes en les propietats mecàniques dels metalls a escala microscòpica”.

Referències:

“Influence of Relativistic Effects on the Contact Formation of Transition Metals”, M. R. Calvo, C. Sabater, W. Dednam, E. B. Lombardi, M. J. Caturla, C. Untiedt. Physical Review Letters, 2018.

“Role of first-neighbor geometry in the electronic and mechanical properties of atomic contacts”, C. Sabater, W. Dednam, M. R. Calvo, M. A. Fernández, C. Untiedt, M. J. Caturla. Physical Review B, 2018.

Peu de foto: Imatge de l’acostament d’àtoms en or en una simulació feta per investigadors de la UA.

L'article ha tingut una àmplia difusió en mitjans nacionals, estrangers i locals, com els esmentats a continuació:

Diaris digitals nacionals

Diario Público, Espanya: http://www.publico.es/ciencias/desentranan-objetos-sienten-tocarse.html

La Vanguardia, Espanya:

http://www.lavanguardia.com/vida/20180302/441187567385/desentranan-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse.html

El Periódico, Espanya:

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180302/desentranan-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse-6662136

Diario Vasco, Espanya:

http://www.diariovasco.com/agencias/201803/02/desentranian-objetos-sienten-otro-1147389.html

La sexta:

http://www.lasexta.com/tecnologia-tecnoxplora/sinc/efectos-relativistas-cuando-dos-objetos-tocan_201803095aa2840a0cf23f53ffc159b6.html

Agencia Sinc, la ciencia es noticia:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Efectos-relativistas-cuando-dos-objetos-se-tocan

ZappingNews:

http://zappingnews.net/efectos-relativistas-cuando-dos-objetos-tocan/

Menéame:

https://www.meneame.net/m/ciencia/efectos-relativistas-cuando-dos-objetos-tocan

Diaris digitals estrangers

Agencia Prensa Latina, Cuba:

http://www.prensa-latina.cu/index.php?o=rn&id=157046&SEO=explican-el-fenomeno-del-contacto-entre-los-primeros-atomos

Bohemia, Cuba:

http://bohemia.cu/ciencia/2018/03/por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse/

Globovisión, Veneçuela

http://globovision.com/article/descubren-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse

Caribazo, Veneçuela:

http://www.diariocaribazo.net/noticia.php?id=34060#.WqAhG-huZPZ

Crónica Digital, Xile:

https://www.cronicadigital.cl/2018/03/03/explican-el-fenomeno-del-contacto-entre-los-primeros-atomos/

El País, Uruguai:

https://www.elpais.com.uy/vida-actual/desentranan-objetos-sienten-tocarse.html

Telemetro, Panamà:

http://www.telemetro.com/actualidad/ciencia/Desentranan-objetos-sienten-tocarse_0_1113789175.html

THN, Hondures:

http://tnh.gob.hn/descubren-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse/

ArepaHerald, Veneçuela:

http://arepaherald.com/tecnologia/descubren-dos-objetos-se-sienten-uno-al-tocarse/

Diaris digitals de la Comunitat Valenciana

Diari Informació:

http://www.diarioinformacion.com//universidad/2018/03/11/sienten-objetos-tocarse/1997018.html

Agencia EFE, edició Comunitat Valenciana:

https://www.efe.com/efe/comunitat-valenciana/reportajes/desentranan-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse/50000901-3540567

Valencia Plaza:

https://valenciaplaza.com/desentranan-por-que-dos-objetos-se-sienten-uno-al-otro-antes-de-tocarse

AlicanteNews:

http://alicantenews.es/2018/economia/tecnologia/investigadores-de-la-ua-descubren-que-las-leyes-de-la-relatividad-de-einstein-son-las-que-determinan-las-distancias-a-las-que-las-fuerzas-entre-dos-materiales-empiezan-a-actuar/

Elchenews:

http://elchenews.es/economia/tecnologia/se-sienten-los-objetos-antes-de-tocarse/